Deu mites sobre plaques solars que encara se senten per la comarca

D'on ixen estos mites i per què duren tant

Els mites de l'autoconsum no naixen del no res. Quasi tots vénen de tres llocs: normatives que ja no existixen, instal·lacions mal fetes en els primers anys del sector i el clàssic cas del conegut d'un conegut a qui li va passar alguna cosa. Com que als pobles les històries corren més de pressa que els butlletins oficials, una regulació derogada en 2018 pot seguir decidint en 2026 si una família d'Ontinyent posa plaques o no.

En este article repassem els deu que més se senten per La Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d'Albaida. En cada un expliquem d'on ve, quina part de veritat va tindre en el seu moment i què diuen hui la tècnica i la norma. La idea no és convéncer ningú de res: és que la decisió, siga la que siga, es prenga amb informació de veritat i no amb frases heretades.

Les plaques no es paguen mai

Este mite ve de la primera època del sector, quan els equips costaven molt més i algunes instal·lacions es dimensionaven per la grandària de la teulada en lloc de pel consum de la casa. Amb aquells números, l'amortització s'allargava i la fama va quedar.

Hui el panorama és un altre. Segons les dades sectorials d'APPA de 2025, la instal·lació mitjana espanyola ronda els 5,5 kW, costa al voltant de 1.215 euros per kW i té un retorn típic de 6 a 7 anys sense comptar deduccions. I això és la mitjana espanyola: la zona de Xàtiva, segons PVGIS, produïx entre 1.350 i 1.500 kWh per kWp a l'any, amb el sud ben orientat prop dels 1.500, un dels recursos solars bons d'Europa. Una instal·lació que s'amortitza en eixos terminis seguix produint dècades després d'haver-se pagat.

A això se sumen les deduccions vigents per a qui complix els requisits: l'estatal de l'IRPF del 40% sobre una base de fins a 7.500 euros (RDL 2/2026, en vigor fins al 31-12-2026, que exigix certificat energètic d'abans i de després registrat dins de termini) i l'autonòmica valenciana del 40% sobre una base de 8.800 euros, amb el 20% en segona residència, traslladable durant 4 exercicis i condicionada al registre d'autoconsum i al certificat de l'IVACE.

• Acurta el retorn: consumir de dia el que produïxen les plaques, en lloc d'abocar-ho quasi tot a la xarxa.
• Acurta el retorn: un dimensionament ajustat al consum real de la casa, no a la teulada disponible.
• Acurta el retorn: aplicar les deduccions amb els certificats i registres en regla.
• L'allarga: ombres no estudiades, orientacions forçades o una compensació d'excedents mal contractada.

L'impost al sol encara existix

El famós impost al sol va existir. El Reial Decret 900/2015 va establir càrrecs sobre l'energia autoconsumida en determinats casos i, sobretot, un laberint administratiu que va desanimar moltíssima gent. Aquella norma va fer mal de veritat al sector i va deixar una empremta que encara dura en les converses de poble.

Però va ser derogat pel Reial Decret llei 15/2018, i la regulació posterior va anar en la direcció contrària: el Reial Decret 244/2019 va crear la compensació simplificada d'excedents, per la qual la comercialitzadora et compensa en factura l'energia que aboques a la xarxa. És a dir, hui no sols no es penalitza autoconsumir: els excedents es valoren. Qui et diga en 2026 que l'impost al sol seguix viu està citant una norma que fa anys que és fora de l'ordenament.

A l'hivern no produïxen res

L'origen és intuïtiu: dies més curts, sol més baix, algun banc de boira vora el riu dels Sants. I és veritat que a l'hivern es produïx menys. Però d'ahí a res hi ha un món. Les xifres anuals de PVGIS per a la zona, entre 1.350 i 1.500 kWh per kWp, ja inclouen tots els hiverns: el retorn de 6 a 7 anys del sector es calcula comptant desembre i gener, no sols juliol.

A més, el fred no és enemic de la fotovoltaica: els mòduls treballen bé a temperatures baixes, i a la comarca abunden els dies d'hivern serens. En teulades est-oest, habituals en les cases de poble, la producció queda entre el 82% i el 85% de la d'un sud òptim, i a canvi es repartix millor entre el matí i la vesprada, que és quan moltes cases consumixen. Una instal·lació ben dissenyada compta amb l'hivern des del primer dia.

Espatlen la teulada i cal netejar-les cada mes

La por a la teulada ve d'instal·lacions antigues mal ancorades o mal segellades, que n'hi va haver. Una instal·lació seriosa comença per revisar la coberta i l'estructura, usa ancoratges i segellats pensats per a eixa teula o eixe panell sandvitx concret, i documenta l'estat previ. Si la teulada està per a poques alegries, això ix a la llum en la fase de disseny, que és exactament quan convé saber-ho. Ben muntades, les plaques no danyen la coberta, i la zona que cobrixen queda a més protegida del sol i dels impactes directes.

Això de netejar-les cada mes tampoc s'aguanta. La pluja fa quasi tota la faena, i en esta zona la brutícia rellevant sol ser pols o pol·len en èpoques concretes. El manteniment raonable d'una instal·lació domèstica és curt i barat de temps.

• Una ullada a la monitorització de tant en tant: una caiguda de producció es veu ahí abans que des del carrer.
• Revisió visual després d'un temporal fort de vent o granís.
• Neteja amb aigua si s'acumula pols o pol·len, sense productes agressius.
• Un repàs periòdic de connexions, estructura i proteccions.

La bateria és imprescindible, o millor encara, em desconnecte de la xarxa

Són dos mites cosins i convé separar-los. La bateria no és imprescindible: la compensació d'excedents ja dóna valor a l'energia que aboques, i per a moltes llars amb consum diürn el sistema ix a compte sense acumulació. La bateria aporta quan el consum es concentra de nit o quan es busca suport davant de talls, i és una decisió que s'estudia amb el perfil de consum davant, no una casella obligatòria.

Eixir del tot de la xarxa és una altra història. Viure aïllat tenint la xarxa en la façana obliga a sobredimensionar bateries i a preveure suport per a ratxes de mal temps, i encarix el sistema sense necessitat. La xarxa és el suport més barat que existix: la fórmula assenyada a Xàtiva, Enguera o qualsevol poble amb subministrament és produir el teu, abocar el sobrant i tindre la xarxa per al que falte.

Les plaques xineses són roïnes

Este mite barreja el record de mòduls barats de primera fornada amb un reflex general contra el que es fabrica a Àsia. La realitat industrial és que la immensa majoria de la producció fotovoltaica mundial, inclosa la de marques de primer nivell que s'instal·len per tota Europa, ix de fàbriques asiàtiques. L'origen del panell, per si sol, no diu quasi res de la seua qualitat.

El que sí que diu alguna cosa és qui respon i amb quins papers. Els fabricants seriosos oferixen garanties de producte i de rendiment a llarg termini per escrit, i a més la llei dóna al comprador una garantia legal de conformitat de 3 anys davant de l'empresa que ven i instal·la. En la pràctica, els problemes quasi mai estan en la marca del panell: estan en dissenys fluixos, muntatges descuidats o empreses que desapareixen. Per això importa menys on es va fabricar la placa que qui te la posa i si seguirà ahí quan faça falta.

Això és per a xalets, i quan venga la casa ho perc tot

Les cases de poble de Xàtiva, Canals o l'Alcúdia de Crespins tenen teulades perfectament aprofitables. Moltes són est-oest, i ja hem vist que eixe factor del 82% al 85% no arruïna el projecte, només el modula. En sòl urbà, el marc valencià (el Decret Llei 14/2020, hui arreplegat en el TRLOTUP) permet tramitar la fotovoltaica d'autoconsum sobre coberta amb una declaració responsable, que es presenta davant de l'ajuntament i de la qual es fa seguiment. L'excepció són els edificis catalogats o els entorns BIC, com parts del nucli antic de Xàtiva, on pot exigir-se llicència o autorització de patrimoni, i ahí convé estudiar-ho abans de moure fitxa.

Pel que fa a la venda: no es perd res. La instal·lació queda amb la casa, millora el seu certificat energètic i es transmet al comprador amb els seus papers, les seues garanties i el seu historial. Qui ven no perd una instal·lació: ven una casa que gasta menys, i això es nota en qualsevol negociació.

Preguntes freqüents