Quant produïx una teulada ací, amb dades i sense fum

El número que importa: quilovats hora per quilovat pic

Per a comparar teulades no servix parlar de quantes plaques caben: es parla de quanta energia anual produïx cada quilovat instal·lat. A Xàtiva, una teulada orientada al sud amb la inclinació adequada ronda els 1.500 quilovats hora per quilovat pic i any segons PVGIS, la ferramenta de referència de la Comissió Europea que usem en tots els estudis.

En la pràctica, en la comarca ens movem en un rang de 1.350 a 1.500 segons orientació, inclinació i ombres. Eixe rang és el que apliquem en la nostra calculadora i en cada estudi, per a no vendre expectatives que la teulada no pot complir.

Què suma i què resta en la teua teulada

Quatre factors manen sobre eixe número, per este ordre:

• L'orientació: el sud és l'òptim. Una teulada a dos aigües est-oest produïx entorn d'un 15 o 18 per cent menys en el total de l'any, encara que repartix millor la producció entre matí i vesprada.
• Les ombres: una ximenera, la casa del veí o la muntanya a última hora pesen més del que pareix, perquè no resten només la zona ombrejada sinó el rendiment de la cadena sencera si el disseny no ho preveu.
• La inclinació: en la nostra latitud l'òptim anual està prop dels 35 graus, però la teula àrab típica de la zona es queda prop i la diferència real sol ser xicoteta.
• La brutícia i la calor: la pols d'estiu i les altes temperatures retallen producció. Són els dos factors que sí que es gestionen després d'instal·lar, amb neteja amb criteri i ventilació correcta dels panells.

Per què agost no és el millor mes

Sorprén a quasi tot el món: els millors mesos de producció per quilovat no solen ser els de més calor. Amb la calor extrema els panells perden eficiència, i els matins llargs de maig, juny i juliol compensen més que el sol de justícia d'agost. Per això una instal·lació ben dimensionada es calcula amb el perfil dels dotze mesos, no amb l'estiu al cap.

De l'estimació al comptador

PVGIS estima; el comptador dictamina. La nostra faena és que les dos xifres s'assemblen: primer amb un estudi que usa la teua teulada real, amb les seues ombres i la seua orientació mesurades, i després amb la vigilància diària, que compara el que produïx la teua instal·lació amb el que hauria de produir eixe dia concret. Quan les dos corbes se separen, alguna cosa passa, i ho mirem nosaltres abans que ho notes en la factura.

Si vols saber el número de la teua teulada, no el d'un fullet, eixe és exactament el primer paper que ix d'un estudi.

Dos teulades del mateix carrer, dos comptadors distints

En la zona de Xàtiva, PVGIS situa la producció de referència entre 1.350 i 1.500 kWh per quilovat pic i any. Eixe rang és el marc de la comarca, però dins d'un mateix carrer hi ha teulades que es queden dalt del rang i teulades que no hi arriben, amb panells idèntics. El que les separa quasi mai es veu en la visita de juny: es veu en desembre.

El sol d'hivern va baix, i un obstacle que en estiu no projecta cap ombra pot menjar-se les primeres o les últimes hores del dia durant mesos. La casa a la falda del castell produïx en agost com qualsevol altra, però en desembre la muntanya li furta el matí. La caseta de l'escala del terrat, que en juny fa una ombra d'un pam, en gener tomba una fila sencera de panells a mitjan vesprada. I el xiprer del veí, que en la visita pareixia inofensiu, en hivern creua el vessant de banda a banda.

Per això la simulació seriosa es fa amb la trajectòria del sol de tot l'any, no amb la impressió del dia de la visita. I per això dos pressupostos amb el mateix nombre de panells poden ser dos instal·lacions molt distintes: una està dissenyada esquivant la geometria de l'hivern i l'altra ni l'ha mirada.

L'altiplà del migdia: quan l'inversor retalla i no és avaria

Hi ha un detall que quasi ningú explica en entregar una instal·lació: la potència pic dels panells sol ser superior a la nominal de l'inversor, i és una decisió de disseny, no un descuit. Els panells quasi mai entreguen el seu màxim teòric: la temperatura, l'angle del sol i la brutícia s'encarreguen de retallar-lo. Dimensionar l'inversor per a un pic que apareix poques hores a l'any seria pagar de més la resta del temps.

La conseqüència es veu en l'aplicació: en dies clars i frescos de primavera, la corba de producció puja, toca sostre i es queda plana una estona al migdia. Eixe altiplà espanta més d'u, que telefona pensant que alguna cosa s'ha trencat. No: l'inversor està retallant l'excés puntual, i el que es perd ací és una part xicoteta de l'any a canvi d'un equip ben dimensionat.

L'important és saber distingir. Un altiplà alt i net en primavera és disseny. Una corba plana però baixa, o amb dents de serra al migdia, és una altra cosa: ombra nova, brutícia o una fallada que convé mirar. Eixa distinció és exactament el tipus de faena que la vigilància diària fa per tu: no mirar la gràfica un dia solt, sinó saber quina forma ha de tindre cada mes i avisar quan es torça.

Preguntes freqüents