I a l'hivern què? El que produïx de veritat una teulada solar de La Costera

La pregunta de l'escèptic, que és una bona pregunta

Quan algú de Canals o d'Ontinyent pregunta què produïxen les plaques a l'hivern, no està posant pegues: està fent exactament la pregunta que cal fer. Una instal·lació solar es paga amb la producció de tot l'any, i qui la ven ensenyant només el mes de juliol està contant mitja pel·lícula. L'hivern existix, produïx menys, i qualsevol estudi seriós ho posa damunt de la taula des del primer dia.

La bona notícia és que l'hivern de La Costera és dels agraïts per a la fotovoltaica. No estem en un clima de setmanes senceres de cel plomís: estem en una vall mediterrània on el sol d'hivern és un habitual, encara que isca menys hores i més baix. Entendre què passa exactament en la teulada entre novembre i febrer és la millor vacuna contra les expectatives inflades i contra el pessimisme injustificat, que són els dos errors simètrics de sempre.

Dies més curts, però sol quasi tots ells

El primer factor de l'hivern és evident: hi ha menys hores de llum i el sol recorre el cel més baix, així que els panells reben menys energia cada dia. Això no té volta i no hi ha tecnologia que ho canvie. El que sí que canvia d'un clima a un altre és quants d'eixos dies curts són dies de sol, i ahí la nostra comarca juga amb avantatge: els anticiclons d'hivern deixen ratxes llargues de cels serens, amb un sol baix però net que les plaques aprofiten de migdia a mitjan vesprada.

El que juga a favor d'una teulada de la zona a l'hivern es pot resumir en poc d'espai:

• Molts dies serens entre borrasca i borrasca, típics de l'hivern mediterrani d'interior.
• Un sol baix però constant en les hores centrals, quan la casa sol tindre consum.
• Temperatures fresques que, com vorem, li senten bé al panell.
• Pluges concentrades en episodis, no en setmanes senceres de cel tancat.

El fred no és l'enemic: el panell rendix millor

Ací ve el que més sorprén a qui ho escolta per primera volta: a un panell fotovoltaic el fred li ve bé. Les cèl·lules solars convertixen millor la llum en electricitat quan estan fresques, i perden eficiència quan es calfen, que és justament el que els passa en les vesprades de juliol a ple sol. Un matí seré i fred de gener a Moixent, amb el panell a baixa temperatura, és un escenari on cada raig de sol s'aprofita especialment bé.

Això no significa que un dia de gener produïsca més que un de juny, perquè les hores de sol manen i a l'estiu n'hi ha moltes més. Significa una cosa més modesta però real: l'hivern no suma dos castics, sinó un. Hi ha menys llum, sí, però la que arriba es convertix amb bon rendiment. Per això els dies serens d'hivern donen produccions que sorprenen més d'u quan mira l'aplicació del seu inversor a migdia.

La boira de vall: a Xàtiva la coneixem bé

La Costera és terra de boira de vall: matins d'hivern en què Xàtiva, Canals i l'Alcúdia de Crespins amaneixen tapades mentres la muntanya del costat llui­x sol. Eixa boira és el factor local que més condiciona la producció d'hivern, i convé contar-la sense dramatisme. Primer: la boira no apaga les plaques. La llum difusa que travessa la boira continua generant electricitat, menys que un cel net, però no zero. Segon: la boira de vall típica és de les que se'n van, s'alça a mitjan matí o a migdia, i a partir d'ahí el dia és un dia de sol normal.

L'efecte pràctic és que la producció del matí es retalla i el gros del dia es concentra en les hores centrals i la primera part de la vesprada. És un dels motius pels quals l'orientació i les ombres de cada teulada concreta importen tant: no produïx el mateix una teulada que es desperta prompte cap al sud que una d'encaixonada que només veu sol directe a última hora. Eixa és una conversa d'estudi sobre la teua teulada, no de fullet.

Desembre i gener: menys, però no zero

Desembre i gener són els mesos fluixos de l'any solar, i negar-ho seria prendre-li el pèl a la gent. Els dies són els més curts, el sol va baix i les boires fan la seua part. Però d'ahí a imaginar-se les plaques parades hi ha un abisme: continuen produint cada dia, amb pics molt dignes en les jornades serenes i aportacions menors els dies coberts. La casa continua tenint nevera, llavadora, il·luminació i, cada volta més, algun consum de calefacció, així que eixa producció d'hivern troba on aprofitar-se amb facilitat.

A més, els mesos fluixos són dos o tres, no sis. Febrer ja remunta amb claredat, i novembre sol donar millors números dels que la gent imagina. Qui avalua una instal·lació per com es comporta la setmana més fosca de l'any està cometent el mateix error, en espill, que qui l'avalua només per agost.

Es dimensiona l'any sencer, no el pitjor dia

Una instal·lació connectada a xarxa no es dissenya per a sobreviure al 21 de desembre: es dissenya perquè el balanç de l'any complet isca a compte. En la zona de Xàtiva, la base de dades PVGIS situa la producció anual entre 1.350 i 1.500 kWh per kWp instal·lat i any, amb l'entorn de 1.500 per a una teulada orientada al sud en bones condicions. Una teulada a est i oest no es descarta ni molt menys: rendix entre el 82 i el 85 per cent del que donaria al sud, i a canvi repartix millor la producció entre matí i vesprada. Com a referència de context, les dades sectorials d'APPA de 2025 situen la instal·lació mitjana espanyola en 5,5 kW i el retorn típic entre 6 i 7 anys, sense comptar deduccions.

El repartiment mes a mes d'eixa producció anual és precisament el que ensenya l'estudi de cada teulada, amb la seua orientació, la seua inclinació i les seues ombres reals, i no té sentit donar-lo ací amb xifres generals que no serien les teues. Un estudi seriós hauria d'ensenyar-te, com a mínim:

• La producció estimada mes a mes de la teua teulada concreta, calculada amb PVGIS sobre la seua orientació i inclinació reals.
• Les ombres d'edificis, muntanyes o arbres pròxims i com afecten segons l'època de l'any.
• El teu consum per franges horàries, per a vore quanta producció aprofitaràs directament.
• El balanç anual complet, amb l'hivern inclòs i sense amagar-lo en una mitjana.

Calefacció elèctrica i plaques: què esperar, dit honestament

La pregunta lògica següent és si les plaques poden amb la calefacció. La resposta honesta és: en part, i depén de com calfes. La calefacció es concentra en els mesos de menor producció i una part important del consum cau de nit, quan les plaques no produïxen. Qui espere calefacció elèctrica sense cap cost al gener s'emportarà un desengany, i preferim dir-ho abans que després.

Dit això, la combinació té molt de sentit ben plantejada. Una bomba de calor o aerotèrmia funcionant en les hores de sol pot recolzar-se en bona mesura en la producció de les plaques, sobretot en eixos migdies serens d'hivern que ací abunden. L'estratègia és acompassar el consum al sol en la mesura del possible:

No és màgia, és gestió: la calefacció de gener eixirà més barata amb plaques que sense elles, però continuarà notant-se en la factura. Qui et conte una altra cosa t'està contant un conte.

• Calfar la casa en les hores centrals del dia i arribar a la nit amb la inèrcia guanyada.
• Programar termo elèctric, llavadora i llavaplats en la franja de sol.
• Prioritzar bomba de calor davant de radiadors de resistència pura, que consumixen molt més per al mateix calor.
• Revisar l'aïllament: cada corrent d'aire d'una fusteria vella es menja producció.

Preguntes freqüents