Teulada sense sud: quasi mai és motiu per a descartar

Quant es perd de veritat

En la nostra zona, una configuració a dos aigües est-oest rendix entorn d'un 82 a 85 per cent del que donaria el mateix sistema mirant al sud. És el factor que apliquem en la calculadora i en els estudis, eixit de PVGIS per a esta latitud. Perdre un 15 o 18 per cent no és agradable, però està lluny de convertir la instal·lació en un mal negoci.

El que una est-oest fa millor que una sud

El sud concentra la producció en un pic enorme al migdia. L'est-oest la repartix: el vessant est treballa fort pel matí i l'oest allarga la vesprada. Per a una casa on es desdejuna prompte i se sopa tard, eixa corba plana casa millor amb el consum real, i cada quilovat hora autoconsumit en directe val més que un abocat com a excedent.

Dit clar: una est-oest produïx menys en total però pot aprofitar-se millor. El compte final depén del teu perfil, i per això es fa amb el teu consum davant, no amb una regla general.

Dissenys que salven teulades complicades

Quan la teulada no ho posa fàcil, estes són les ferramentes del disseny:

• Repartir en dos vessants amb l'inversor adequat: els equips actuals gestionen dos orientacions sense despentinar-se, cada una amb el seu seguiment propi.
• Optimitzadors o microinversors on hi ha ombres parcials: cada panell treballa al seu ritme i una ximenera no arrossega tota la fila.
• Estructura inclinada en coberta plana: en terrasses i naus, l'orientació es tria amb l'estructura, no la imposa l'edifici.
• Descartar el vessant roín: a voltes la millor decisió és no usar una part de la teulada i dimensionar bé l'altra.

Quan diem que no

Hi ha casos on l'honest és frenar: ombres severes la major part del dia, teulades molt xicotetes ja ocupades per claraboies i ximeneres, o cobertes al nord pur amb pendent forta. Són pocs, però existixen, i preferim dir-ho en l'estudi abans que instal·lar una cosa que no complirà. Si la teua teulada és de les complicades, la resposta seriosa no és una opinió per telèfon: és mesurar-la.

Quan només hi ha un vessant: la teulada que mira només a l'est o només a l'oest

El cas típic de l'est-oest és la casa amb dos aigües, mitat de panells a cada banda. Però en els cascos urbans de la comarca abunda un altre cas: la casa entre mitgeres amb la teulada a una aigua, i eixa aigua mira només a l'est o només a l'oest. Ací no hi ha repartiment possible: tota la producció cau en mitja jornada.

Això canvia menys el total anual del que la gent tem i canvia molt la forma del dia. Una teulada només oest concentra la producció en la vesprada: li va bé a qui arriba a casa a mitjan vesprada, posa llavadores en tornar i tira d'aire condicionat en les vesprades llargues d'estiu. Una teulada només est és el contrari: matins forts, ideal per a qui teletreballa o fa la vida de matí. El disseny honest comença per preguntar com viu la casa, no pel catàleg de panells.

La conseqüència pràctica és que en estes teulades la gestió del consum pesa més que en un sud: programar els electrodomèstics cap a les hores de producció, i valorar la bateria amb una altra vara, perquè ací no sols desplaça excedents, sinó que compensa la mitat del dia en què la teulada no treballa. A voltes ix a compte, a voltes no: depén del consum real, i això es calcula, no se suposa.

L'error de mesclar orientacions en la mateixa cadena

És la fallada tècnica més repetida en teulades complicades, i no es veu a simple vista: panells orientats a l'est i a l'oest connectats en la mateixa cadena en sèrie. En sèrie, el corrent de tots els panells queda limitat pel que menys produïx en cada moment, així que pel matí els panells de ponent llasten els de llevant, i per la vesprada al revés. El resultat és una instal·lació que mai rendix el que sumen les seues peces.

La solució correcta depén de la geometria. Amb dos orientacions netes n'hi ha prou de separar cada una en la seua pròpia entrada de l'inversor, cada cadena amb el seu seguidor de potència. Quan la teulada està trencada en molts plans xicotets, amb ximeneres i ombres creuades, entren en joc els optimitzadors o els microinversors, que independitzen cada panell. Però no són un peatge obligatori: afigen cost i electrònica en la teulada, és a dir, més punts possibles de fallada. Es posen quan la geometria ho justifica, no per sistema.

En instal·lacions ja fetes, este error es delata en la gràfica: gepes estranyes a mitjan matí, producció per davall del rang de la zona sense ombra que ho explique. És de les primeres coses que es miren en revisar una instal·lació que ha fet un altre, perquè corregir el cablejat de les cadenes costa poc comparat amb el que es recupera.

Preguntes freqüents