Micro, optimitzador o string: l'elecció que ningú t'explica

Les tres arquitectures en una frase cada una

L'inversor string és la solució clàssica: els panells es connecten en sèrie, com llums de Nadal, i un sol equip convertix tota l'energia. Els optimitzadors mantenen l'inversor central però afigen una xicoteta electrònica davall de cada panell perquè cada un treballe al seu màxim. Els microinversors eliminen l'equip central: cada panell porta el seu propi inversor i funciona de manera independent.

L'string: l'opció assenyada per a la teulada neta

Quan la teulada és d'un sol vessant ben orientat i sense ombres, l'string és difícil de batre: menys electrònica, menys punts de fallada, manteniment més simple i bon preu. La pega és la seua naturalesa en sèrie: si un panell rendix menys per una ombra o brutícia, arrossega la cadena. En una teulada neta eixa pega quasi no apareix.

Optimitzadors i micros: quan paguen el seu preu

Els casos on l'electrònica per panell deixa de ser un luxe i passa a ser la solució:

• Ombres parcials que creuen la teulada a certes hores: ximeneres, antenes, l'edifici del costat. Cada panell treballa al seu ritme i l'ombra deixa de multiplicar-se.
• Teulades amb dos o tres orientacions o inclinacions diferents, on una cadena única obligaria a igualar panells que no viuen les mateixes condicions.
• Monitorització panell a panell: amb micros o optimitzadors veiem cada placa per separat, cosa que fa la vigilància més fina i les avaries més ràpides de localitzar.
• Ampliacions futures per fases: els microinversors permeten créixer panell a panell sense refer el disseny de cadenes.

El que mirem abans de decidir

La decisió ix de l'estudi d'ombres i de la geometria de la teulada, no del catàleg del distribuïdor. En una teulada neta orientada al sud solem proposar string; en nuclis antics amb ximeneres i mitgeres, l'electrònica per panell guanya punts; i en cobertes complexes la resposta és sovint mixta.

Siga quina siga l'arquitectura, exigim equips de fabricants consolidats amb garanties per escrit, i recorda que a més de la garantia del fabricant t'empara la garantia legal de conformitat de tres anys de tot el que es ven a Espanya. Eixa part no depén de la marca: depén que qui t'ho va vendre seguisca ahí. Nosaltres comptem amb quedar-nos.

Els casos límit on la regla general es trenca

Al nucli antic de Xàtiva i a pobles com Canals, la Llosa de Ranes o Genovés abunden les cases entre mitgeres: teulades xicotetes a dos aigües, orientades a est i oest, amb una xemeneia, el casetó de l'escala i l'ombra de l'edifici del costat a última hora. Una teulada est-oest ben resolta produïx entre el 82 i el 85 per cent del que donaria el mateix camp mirant al sud, i en una zona que segons PVGIS es mou entre 1.350 i 1.500 kWh per kWp i any, això seguix sent molta energia. El problema no és la xifra total: és que dos orientacions són dos corbes de producció diferents convivint en la mateixa instal·lació.

Un inversor string modern amb dos entrades MPPT resol l'est-oest sense drames si cada vessant va a la seua entrada. El cas límit de veritat és l'ombra que es mou: l'antena del veí, un xiprer que ha crescut més del compte, el depòsit de la casa del costat. Una ombra parcial que escombra tres plaques entre mitja vesprada i la posta de sol castiga tot l'string si no hi ha electrònica per panell. Ahí els optimitzadors posats només en les plaques afectades solen ser el punt mitjà assenyat: resolen el problema on existix sense encarir tota la instal·lació.

I després hi ha el cas que quasi ningú planteja al principi: l'ampliació. Si saps que d'ací a uns anys voldràs més plaques, o una bateria, o canviar de cotxe, l'arquitectura triada hui t'obri o et tanca portes. Mesclar plaques de potències diferents en un mateix string penalitza; amb micros o optimitzadors, cada panell va a la seua i la mescla deixa de ser un problema.

• Tres o més orientacions útils en la mateixa coberta
• Ombra parcial que canvia amb les hores o les estacions
• Previsió real d'ampliar d'ací a pocs anys
• Plaques existents que vols aprofitar junt amb plaques noves

L'avaria que arriba amb els anys: on està l'electrònica quan falla

Tota l'electrònica de potència falla alguna vegada, i el catàleg mai et conta on estarà l'aparell eixe dia. Un inversor string viu en la paret del garatge o del llavador: es diagnostica des de terra, es desmunta amb dos mans i se substituïx pel model equivalent del moment. Un microinversor viu davall de la placa, en un dels punts més calents de la casa, i per a tocar-lo cal pujar a la coberta, soltar el panell i treballar en pendent. En una casa de poble amb teula àrab, això és arnés o bastida i una faena que no es resol en una visita qualsevol.

També compta l'aritmètica simple dels punts de fallada: una instal·lació amb micros té tants aparells electrònics en la teulada com plaques; amb string, un en la paret. Els fabricants seriosos ho compensen amb garanties molt més llargues en els micros, i és veritat que un micro avariat només tomba la seua placa mentres la resta seguix produint, cosa que un string no pot dir. Cap de les dos coses és trampa: són equilibris diferents, i convé triar sabent què compres per al llarg termini, no només per al dia de la posada en marxa.

L'últim detall és el recanvi. Quan toque substituir, el més probable és que el model exacte que portes ja no es fabrique. Canviar un inversor string pel seu equivalent actual és rutina; substituir un micro descatalogat en mitat d'una instal·lació exigix que el fabricant seguisca existint i mantinga compatibilitat. Per això, quan recomanem electrònica per panell, mirem tant l'aparell com la trajectòria de qui el fabrica.

Preguntes freqüents