Compensen quan la teulada trenca les condicions del string: ombres que van i venen durant el dia, plaques repartides en dos o més orientacions, o files que no poden ser iguals. Ahí l'electrònica extra deixa de ser un capritx i passa a pagar-se sola amb la producció que rescata.
Optimitzadors: el punt mitjà. Mantenen un inversor central i lliberen cada placa de la tirania de la fila. Són la resposta habitual a ombres parcials, la xemeneia del veí o una teulada a dos aigües. A canvi, pugen electrònica a la teulada i l'inversor central seguix sent un punt únic de fallada.
Microinversors: independència total. Cada placa va per lliure, no hi ha punt únic de fallada i la instal·lació creix placa a placa si algun dia amplies. Són la resposta a teulades complicades de veritat: diverses orientacions, ombres difícils, buits irregulars. És també l'opció més cara, i proposar-la on no fa falta és cobrar-te electrònica que no necessites.
El que guanyes en els dos casos: vore cada placa. Amb optimitzadors i microinversors, la producció es mesura placa a placa. Una placa bruta o avariada es detecta sola, sense esperar que baixe la factura. Amb string es veu el total de la instal·lació, que per a una teulada uniforme sol bastar. Nosaltres vigilem cada dia el que produïx la teua instal·lació siga quina siga l'electrònica triada.