Plaques al nucli antic de Xàtiva: es pot, però no de qualsevol manera

Es poden posar plaques sobre teula àrab?

Sobre teula corba no es cargola de qualsevol manera. Es treballa amb ancoratges pensats per a este tipus de coberta, fixats a l'estructura i no a la teula, i amb cada penetració sellada i documentada. Els panells van coplanars, apegats al pla de la teulada, que a més de ser el correcte estèticament sol ser el que millor encaixa en un nucli antic.

L'excepció seriosa és el fibrociment: si una coberta antiga porta amiant, no es toca sense un desamiantat legal previ. No hi ha drecera acceptable ahí.

Què passa si l'edifici o l'entorn estan protegits?

El règim general valencià permet tramitar l'autoconsum sobre coberta amb una declaració responsable: presentes la documentació i pots començar. Però en edificis catalogats, o dins de l'entorn de protecció d'un Bé d'Interés Cultural, el tràmit pot canviar a llicència o requerir autorització de patrimoni.

En la nostra zona això no és teoria: hi ha nuclis històrics que creixen literalment davall d'un castell, i ajuntaments amb normativa que ho reflectix. La catalogació de l'immoble es comprova abans de firmar res, perquè condiciona el paper que cal presentar i el temps del tràmit.

Com ho abordem

L'ordre que seguim quan la casa està en un nucli antic:

• Comprovar la situació urbanística de l'immoble: si està catalogat o dins d'un entorn protegit, i què exigix l'ajuntament en eixe cas.
• Dissenyar per a la teulada real: coplanar sobre la teula, amb els ancoratges que toquen i el cablejat arreplegat.
• Presentar el tràmit que corresponga, declaració responsable o llicència, amb la documentació tècnica completa i firmada.
• Documentar l'obra amb fotos, dels ancoratges als sellats, perquè l'expedient conte la història sencera.

Val la pena instal·lar al casc antic?

En la gran majoria de cases del nucli antic es pot instal·lar, i bé. El que no funciona és tractar-les com si foren un xalet d'urbanització: ni en la tècnica ni en el paperam. Si ta casa està en un nucli històric, comença per saber quin règim li aplica; l'estudi t'ho deixa clar abans de moure una teula.

Aguanta l'estructura? El que hi ha davall de la teula

En bona part de les cases dels cascos antics de la comarca, davall de la teula àrab no hi ha una coberta moderna: hi ha bigues de fusta amb canyís i una capa de morter, o peces ceràmiques si la casa es va reformar en algun moment. Abans de parlar de plaques cal saber què sosté la teulada, perquè el panell no es recolza en la teula, s'ancora a l'estructura que hi ha davall.

Una instal·lació residencial repartix poc pes per metre quadrat, i una estructura sana l'assumix sense despentinar-se. El problema no és el pes mitjà, sinó l'estat puntual: caps de biga podrits per una gotera vella vora el ràfec, corcó, o vessants que ja acumulen capes de morter de reformes anteriors. En eixos casos, ancorar on no toca és buscar-se un disgust. L'avantatge d'estes cases és que moltes conserven l'andana o cambra davall coberta, i això permet mirar l'estructura per dins sense alçar ni una teula.

Quan la fusta està tocada, la resposta honesta és la incòmoda: primer se saneja la teulada i després s'instal·la. O s'estudia si l'altre vessant està en millor estat i la producció ix a compte. Posar plaques sobre una estructura dubtosa és hipotecar la reparació futura, perquè qualsevol obra en eixa coberta obligarà a desmuntar la instal·lació.

• Ondulacions o lloms visibles en el vessant, senyal que l'estructura ha cedit en algun punt
• Taques d'humitat en els caps de biga, on la fusta toca el mur
• Canyís desprès o morter que es desfà en tocar-lo
• Reformes antigues amb capes superposades: pes ja afegit que cal comptar

Errors que es veuen passejant per qualsevol casc antic

No cal ser tècnic per a detectar-los: només cal alçar la vista en segons quins carrers. Plaques que trauen el cap per damunt de la carena i es veuen des de la plaça. Cablejat grapat sobre la teula creuant el vessant a la vista. Estructures triangulades sobre teula àrab per a girar els panells cap al sud, que a més de trencar l'estètica del conjunt treballen com una vela amb el vent de ponent i multipliquen els punts d'ancoratge, que és justament el que una coberta vella no vol.

Cada un d'eixos errors té la seua versió ben feta: instal·lació coplanar que seguix el pla de la teulada, cablejat per l'interior o davall teula, ancoratges a llistó o biga amb peces salvateules que respecten la peça ceràmica. La diferència de cost entre fer-ho mal i fer-ho bé és molt menor que la diferència de conseqüències.

I després hi ha l'error administratiu, que no es veu des del carrer però acaba en requeriment: tramitar la casa del casc antic com si fora un adossat de la perifèria. El règim general del DL 14/2020 i del TRLOTUP és la declaració responsable, però en edificis catalogats o en entorns BIC l'ajuntament pot exigir llicència. Presentar la declaració sense haver mirat abans el catàleg de proteccions del municipi és començar la casa per la teulada, mai millor dit.

Preguntes freqüents