Dos pressupostos mai són iguals: ací està el que cal mirar

Primer: que es comparen coses comparables

Abans de mirar el preu final, iguala la base. Un pressupost seriós diu la potència pic en panells i la potència nominal de l'inversor, amb marca i model exacte de cada equip, no una categoria vaga. Com a referència de mercat, l'informe anual de la patronal APPA situa la instal·lació domèstica mitjana espanyola entorn dels 5,5 quilovats i un preu mitjà d'uns 1.215 euros per quilovat en 2025, amb retorns típics de sis a set anys abans de deduccions. No és el teu cas, és la mitjana del país: servix per a detectar ofertes fora de rang, per dalt i per baix.

El que ha d'estar per escrit

Si alguna cosa d'esta llista no apareix en el paper, no està inclosa, diga el que diga la conversa:

• Marca i model de panells, inversor i estructura, amb les seues garanties de producte en anys.
• Una estimació de producció anual per a la teua teulada concreta, amb la ferramenta usada. Si no nomena la teua orientació i les teues ombres, és una plantilla.
• La tramitació completa: ajuntament, legalització en Indústria, registre d'autoconsum i els certificats energètics per a la deducció de la renda. El 'claus en mà' que no detalla estos punts sol deixar fora els més laboriosos.
• Qui firma el projecte o la memòria tècnica, i si qui instal·la és plantilla pròpia o una subcontracta que no tornaràs a veure.

Els senyals d'alarma

Cap d'estes coses és il·legal; totes són motiu per a preguntar més:

• Pressa artificial: l'oferta que caduca el divendres és una tècnica de venda, no una condició real de mercat.
• Produccions miraculoses: si l'estimació anual supera amb folgança els rangs de la zona, algú està estirant el PVGIS.
• L'estalvi calculat sobre el cent per cent de la factura: els peatges i càrrecs regulats no desapareixen per tindre plaques, i qui els esborra del compte t'està ensenyant un número que no voràs.
• Silenci sobre el després: ni monitorització, ni manteniment, ni un telèfon amb nom i cognom per a dins de tres anys.

Les tres preguntes que ho destapen tot

Primera: qui legalitza la instal·lació i quins papers m'entregareu en acabar, un per un. Segona: quina producció anual estimeu per a la meua teulada i amb quina ferramenta ho heu calculat. Tercera: qui m'atén dins de cinc anys si un string deixa de produir, i com vos assabentareu vosaltres abans que jo.

Un bon instal·lador respon a les tres sense incomodar-se, perquè són la seua faena. Nosaltres les responem per escrit en cada estudi, i la tercera és exactament la raó que la nostra promesa acabe en ens quedem.

El número que falta en quasi tots els pressupostos: la producció esperada

Els pressupostos competixen en kWp i en marques, però el que tu veuràs en la factura són kWh. Dues instal·lacions amb la mateixa potència poden produir quantitats molt diferents segons orientació, inclinació i ombres. A la zona de Xàtiva, la referència pública de PVGIS situa la producció entre 1.350 i 1.500 kWh per kWp i any per a una instal·lació ben orientada. Eixe és el número contra el qual es compara tota la resta.

El cas més habitual on això importa: teulades a dues aigües orientades est-oest, molt comunes als cascs urbans de la comarca. Repartir les plaques entre les dues aigües funciona, però produïx entre un 0,82 i un 0,85 del que donaria la mateixa potència orientada al sud. Un pressupost seriós ho diu; un de fluix et dona la xifra del sud i avant.

Demana a cada instal·lador la simulació de producció amb la teua teulada real: orientació, inclinació i les ombres concretes, que a Xàtiva i als pobles de la Costera solen vindre de ximeneres, antenes i l'edifici del costat, no de muntanyes. Si dos pressupostos de potència pareguda donen produccions molt diferents, ahí tens la conversa que cal tindre abans de firmar.

Els extres que apareixen quan ja has firmat

La queixa més repetida no va de plaques, va de sorpreses: el pressupost era una xifra i la faena va acabar en una altra. Quasi sempre per partides que no estaven escrites i que algú dona per supostes. En cases de poble amb teula àrab vella és habitual que en xafar la teulada apareguen teules trencades que cal reposar; en vivendes antigues, que el quadre elèctric necessite adaptació per a les proteccions noves; i en carrers estrets del casc antic, que faça falta un mitjà d'elevació que ningú va nomenar.

Abans de firmar, demana que el pressupost diga per escrit què passa amb estes partides:

No es tracta que tot estiga inclòs, es tracta que res aparega per sorpresa. Un instal·lador seriós no té cap problema a escriure que, si apareixen teules trencades, la reposició es factura a banda i a quin preu la unitat. El que t'ha de fer dubtar és la resposta vaga: això ja es veurà.

• Adaptació del quadre elèctric i proteccions, incloses les de sobretensió
• Reposició de teules o impermeabilització si la teulada patix en muntar
• Mitjans d'elevació o bastida si el carrer o l'altura ho exigixen
• El cablejat des de l'inversor fins al quadre quan la distància és llarga
• La legalització completa de la instal·lació i a nom de qui queda cada gestió

Preguntes freqüents