Battery ready: el que el fullet de l'inversor no et conta

Una frase amb massa significats

Preparada per a bateria pot voler dir que la teua instal·lació porta un inversor híbrid al qual demà se li connecta una bateria i llest. Pot voler dir que s'ha deixat buit, cablejat i proteccions per a fer-ho fàcil. I pot voler dir, simplement, que existix alguna manera d'afegir bateries, cosa que és certa en quasi qualsevol instal·lació fotovoltaica del món. Les tres coses s'escriuen igual en un fullet.

La diferència no està en la frase sinó en el detall tècnic que hi ha davall. I eixe detall decidix quant et costarà, en diners i en obra, fer el pas el dia que vullgues fer-lo.

Les dos rutes: inversor híbrid o inversor de xarxa més convertidor

Un inversor híbrid gestiona en un sol equip els panells i la bateria. La bateria es connecta directament a ell, en corrent continu, i el mateix aparell decidix en cada moment si l'energia va a la casa, a la bateria o a la xarxa. Si s'instal·la hui sense bateria, funciona com un inversor normal, i el dia que la bateria arriba, es connecta i es configura.

L'altra ruta és l'inversor de xarxa convencional més un convertidor posterior: la bateria arriba amb el seu propi equip, que s'acobla en el costat d'alterna de la instal·lació. És una solució vàlida i molt usada, però implica dos aparells, dos electròniques i dos sistemes que han d'entendre's entre ells.

Decidir-ho hui o refer-ho demà

Triar híbrid hui significa assumir un sobrecost acotat per un equip un poc més capaç, una sola instal·lació i una sola posada en marxa. Triar-lo demà significa una segona intervenció: un altre equip en la paret, més cablejat, proteccions noves i, en alguns casos, substituir un inversor que encara funciona perfectament perquè no admet el que vols afegir.

També hi ha un cost menys visible: cada equip afegit és un punt més de fallada, una garantia més que gestionar i, amb freqüència, una aplicació més en el mòbil. Res d'això és un drama, però és honest posar-ho damunt de la taula abans de decidir, i no després.

La lletra menuda del battery ready

Quan un pressupost diga battery ready, estes són les preguntes que separen la previsió real de l'eslògan:

Si te les responen totes cinc sense mirar el catàleg, vas bé. Si la resposta és que això ja es vorà, ja has aprés alguna cosa del pressupost.

• Quines bateries concretes admet l'inversor? Demana marques i models per escrit, i comprova que seguixen en catàleg.
• La bateria es connecta al mateix inversor o fa falta un altre equip? Si fa falta un altre equip, la instal·lació no estava tan preparada.
• Quina potència de càrrega i descàrrega permet l'inversor amb bateria? Alguns models la limiten tant que la bateria queda coixa.
• L'ampliació està contemplada en la documentació de la instal·lació o caldrà actualitzar la legalització?
• La monitorització integra la bateria en la mateixa aplicació o tindràs dos pantalles que no es parlen?

El que sí que es deixa previst, encara que no hi haja bateria

Preparar de veres una instal·lació per a bateria no és només triar inversor. És deixar feta la faena silenciosa que demà evita obres:

Res d'esta llista apareix en la foto del fullet. Tot apareix el dia que vols ampliar.

• Un buit físic reservat, ventilat i a l'ombra, prop de l'inversor, amb la paret o el sòl capaços d'aguantar el pes.
• Canalització i cablejat dimensionats per al pas de la bateria, encara que hui vagen buits o sobrats.
• Espai i previsió en el quadre elèctric per a les proteccions que la bateria exigirà.
• El cable de comunicacions i el mesurador ben situats, perquè la bateria necessita saber en cada moment què consumix la casa.
• Un esquema documentat de com serà l'ampliació, guardat amb la resta de l'expedient de la instal·lació.

Quan recomanem híbrid d'entrada

Recomanem híbrid des del primer dia quan la corba de consum ensenya una nit carregada que no es pot desplaçar, i la bateria és més un quan que un si. També quan el titular té clar que vol caminar cap a la màxima autonomia i el model híbrid triat és madur, amb un ecosistema de bateries consolidat i diverses opcions compatibles.

En eixos casos, pagar hui l'electrònica que usaràs demà sol ser la decisió tranquil·la: una sola obra, una sola configuració i una ampliació que es reduïx a penjar la bateria i connectar-la.

Quan no ho recomanem

Si la bateria és un potser algun dia, un híbrid mediocre és pitjor negoci que un bon inversor de xarxa. L'etiqueta híbrid no convertix en bo un equip fluix, i hi ha gammes que només admeten bateries del mateix fabricant, a voltes amb futur incert o disponibilitat irregular. Quedar-se lligat a un catàleg tancat durant tota la vida útil de la instal·lació és un risc que cal mirar de front.

Tampoc ho recomanem quan el consum nocturn és xicotet i desplaçable: si la teua corba ensenya que amb programar el termo i els electrodomèstics al migdia la nit queda quasi buida, la bateria tardarà a justificar-se, i el convertidor posterior sempre quedarà com a camí si les coses canvien. Híbrid no és sinònim de millor: és sinònim d'adequat per a un pla concret.

Es decidix amb la teua corba, no amb el fullet

Totes les bifurcacions d'este article es resolen en el mateix lloc: la teua corba de consum horària, la que registra el teu comptador i pots vore en Datadis. Ella diu quanta nit tens, quanta es pot moure i quanta quedaria per a una bateria. Amb això davant, l'elecció entre híbrid i xarxa deixa de ser una discussió de fullets i passa a ser un compte.

La nostra part és fer eixe compte amb els teus números i quedar-nos després: la vigilància diària de cada instal·lació ens deixa vore quan el patró d'una casa canvia i una bateria que ahir no eixia a compte hui comença a eixir. Eixe dia t'ho diem nosaltres, amb les teues dades davant.

Compatibilitat real: el teu inversor i la bateria concreta que existisca d'ací a uns anys

Un inversor híbrid no accepta qualsevol bateria. Cada fabricant publica una llista de compatibilitat on entren tres coses: la química i la tensió de la bateria (n'hi ha de baixa i d'alta tensió, i un inversor sol treballar només amb una de les dos famílies), el protocol amb què bateria i inversor es parlen, i la versió de firmware de tots dos. Fora d'eixa llista, el conjunt no arranca o funciona a mitges, amb la garantia en l'aire.

El cas límit és l'habitual: l'híbrid es compra hui i la bateria arriba d'ací a uns anys. Per a llavors, el model de bateria que eixia en el fullet pot estar descatalogat, i la llista de compatibilitat haurà canviat. Un inversor de marca consolidada, amb llista àmplia i diversos fabricants de bateria homologats, envellix molt millor que un de marca blanca que només admet la seua pròpia bateria, perquè lliga la teua decisió futura al fet que eixa marca continue existint i continue venent ací.

La nostra manera de cobrir-ho és senzilla: triar inversors amb diverses bateries compatibles de fabricants distints i deixar constància en la documentació de la instal·lació de quines opcions hi havia en el moment del muntatge. No podem prometre què farà un fabricant d'ací a cinc anys; sí que podem evitar que la teua única porta d'eixida depenga d'ell.

Quan l'empresa que ho va instal·lar ja no agafa el telèfon

Ens arriba amb freqüència: una casa d'Ontinyent amb plaques de fa uns anys, l'empresa que les va muntar ja no existix, i ara la família vol bateria. El problema no sol ser el ferro, sinó tota la resta: el menú d'instal·lador de l'inversor està protegit amb una clau que ningú va apuntar, el compte de monitorització es va crear amb un correu de l'empresa desapareguda, i de la documentació tècnica no hi ha ni rastre a casa.

Cada un d'eixos buits es paga a l'hora d'ampliar. Configurar una bateria exigix entrar en el menú d'instal·lador; recuperar l'accés depén del que tarde el fabricant a atendre't. I l'ampliació s'ha de legalitzar sobre una instal·lació de la qual falten papers, cosa que obliga a refer documentació que ja es va pagar una volta. Res d'açò és impossible d'arreglar, però convertix una faena de dies en una de setmanes i suma costos que no tocaven.

La lliçó servix per a qualsevol que tinga plaques hui, pense o no en bateria. Demana i guarda açò:

• El certificat de la instal·lació (CIE) i la memòria o projecte
• L'esquema unifilar del que hi ha muntat
• Marca, model i versió de firmware de l'inversor
• El compte de monitorització creat al teu nom, no al de l'instal·lador
• Les claus d'accés d'instal·lador, o un compromís escrit d'entregar-les si la relació acaba

Preguntes freqüents